3 de juliol del 2009

EL PACTE DEL DIMONI


Hem entrat a les calors de l’estiu i la temperatura política de l’ajuntament comença a bullir de nou. De nou com en els vells temps, es a dir: convulsió política, fidelitats traïdes, pactes trencats, interessos particulars i desconcert ciutadà. El que passa aquesta legislatura ja passava fa 15 anys i el qui llavors fou el principal protagonista d’aquell desgovern el sr. Guinó , avui torna a actuar gràcies al cop de mà que li ha donat el PSC, el sr. Reyner i també a la poca traça de l’alcalde Soms.

Quant fa poc més d’un any Soms i Guinó segellaven el seu pacte de fidelitat eterna sense cap acord programàtic, tothom a Maçanet sabia que era una encaixada amb la data de caducitat que decidiria el líder convergent. Avui els diaris ja anuncien ruptures i mocions de censura i pel poble corren rumors de tota mena sobre la manera com en Guinó es cruspirà a l’alcalde.

Tot i que presidir la festa major lluint el càrrec d’alcalde és una fruita desitjada, el que passarà en un temps proper és una mica incert donat que, des del nostre punt de vista, els caps de llista dels grups municipals és mouen més per qüestions personals que per arguments polítics i no s’arriscaran a perdre la seva esfera de poder; és probable que tot plegat acabi amb més fressa que no pas accions , a menys que aconteixements inesperats precipitin la presa de decisions, com ara, els judicis que te pendents l’alcalde .

Poder governar el que queda de legislatura també és un caramel molt desitjat pel que significa la preparació de les properes eleccions des de l’alcaldia i també perquè durant aquest temps a Maçanet s’inaugurarà una nova escola, una nova biblioteca, la casa de cultura i probablement una llar d’infants, un bon paquet per a guanyar vots.

Volem recordar que tots aquests projectes van ser promoguts per 9M durant el mandat del tripartit, l’època de més estabilitat i producció política del nostre municipi ; ara per ara 9M observa com els altres líders municipals s’engominen la cresta per veure qui s’emporta el gat a l’aigua i procura mantenir la credibilitat que dona la coherència.